18 de maig 2008

18/05/2008





Al matí has fet la teva primera Cursa de El Corte Inglés. El papa i el tiet Juande l´han corregut. Tu, amb la mama i les tietes Sònia l´has fet caminant i amb altres mitjans, pero hem arribat en hora!A la tarda ha vingut a veure´t la Mavi i has estat molt sociable i riallera amb ella.

7 comentaris:

Tieta Sonia B ha dit...

Esas pedazo de atletas!!!!!
Si esque se nos ve que nuestra vida es el deporte puro y duro !

mikel ha dit...

Se de alguien que le gusta mucho vuestras mejillas sonrosadas....

IRENE ha dit...

hay que dar ejemploooooo!!!!

Anònim ha dit...

He de dir que és una idea original fer un blog diari d'un bebé, en això: felicitats!. No obstant, hem de pensar una mica en el futur, què pensará la Sofia quan vegi que els seus pares -sense la seva autorització, ha- han posat en un blog els seus primers mesos de vida, dia rera dia??. Teniu diverses possibilitats (les podeu ampliar vosaltres, será divertit), 1)la ingènua: us ho agrairá sempre, i ella continuará el blog, 2)la malpensada: us odiará tot el reste de la vida pel que heu fet, 3)la psicoanalítica: será un trauma infantil, no voldrá parlar mai d'això, será un tabú o s'ho maquillará de mil maneres diferents, 4)la intel·lectualeta: no voldrá saber res d'internet, ni de la tele, ni dels videojocs,...5)la optimista: de gran es fará periodista digital i especialista en internet, 6)la difícil i somiatruites (o potser no, amb treball i lluny del fatalisme (o pragmatisme maquillat) anorreador i destructor de voluntats): li agafará gust a escriure, es trobará en el lloc més seu, será escriptora.

PORC SENGLAR.

IRENE ha dit...

Hola! Gracies per l�aportaci� Trobem a faltar gent amb ganes de fer comentaris i ens agrada que alg� els facil.En anteriors post ja es va plantejar aquest debat i la conclusi� va ser qu� pensaria la Sofia si ning� li pugues explicar que va fer els seus primers mesos de vida.Obviament queda una bona parcel.la d�intimitat que no esta a la vista.
Ens dones alguna pista de qui ets?

Anònim ha dit...

Si, tens tota la raó Irene, hi ha un buït enorme sobre el que viuen els nens els seus primers anys de vida, a diferència dels adults, com ells no parlen amb un discurs personal ni tenen vida pròpia: si, tan de bó es sabés més coses del que vam viure cada un de nosaltres. De totes totes: quin treballás teniu!. Una proposta tímida, en veu baixa: estaria bé que, quan comenci a dibuixar, ficar gran part dels seus dibuixos al blog, o quan comenci a parlar gravar quatre paraulotes.

Una abraçada d'un amic misteriós(si, sóc un amic, em coneixeu, però no puc mostrar la meva identitat, ho sento, almenys no encara).

PORC SENGLAR.

Tieta Sonia B. ha dit...

A mi tanto misterio me da grima. La verdad creo que no viene al caso.