Loading...

30 d’ag. 2007

NAIXEMENT DE SOFIA

El procès de naixement va començar la setmana del 20 d'agost de 2007. El dilluns 20 d'agost els teus pares van anar al ginecòleg. Van ser atesos pel doctor Muñoz Ramos, al "Gabinet Ginecològic" de la clínica Sagrada Família. Va practicar un tacte vaginal i aquella mateixa nit la teva mare va tenir contraccions amb la conseqüència que a les 8 del matí va expulsar el tap mucós. La llevadora, a qui va trucar, li va dir que això de moment no era senyal de part. El mateix dimarts teníem sessió de corretges. No va passar res la resta del dia. El dimecres 22 d'agost, a la visita, de nou amb el doctor Muñoz Ramos, va tornar a practicar un tacte vaginal. El doctor ens va comentar que la data prevista de part seria entre el 26 i 28 d'agost. Però aquella mateixa nit, van arribar els dolors. Tota la nit, la teva mare va tenir contraccions regulars, d'una durada aproximada de 30-40 segons. Tota la nit sense dormir. Jo, el teu pare, no vaig anar a treballar el dijous. Els dolors van parar al començament del matí i la resta del dia va ser plàcid i tranquil. La llevadora, de nou, ens va comentar que no eren dolors de part: encara que havíem passat un nit sense dormir, ens va dir que era necessari que les contraccions duressin 1 minut i mig. Per la tarda, vam anar a caminar pel nostre barri . Vam baixar la Rambla Poblenou fins a la platja i vam tornar a pujar. Adjunto una fotografia presa durant aquesta passejada, que és la última fotografia de la teva mare abans del part. Per la nit d'aquell mateix dia, van començar de nou els dolors. Eren contraccions de durada inferior a 50 segons però van durar tota la nit. Pel matí van parar. Per la tarda, la teva mare va trucar a la llevadora. Es diu Irene Blanco. Aquèsta li va dir que si volíem podíem acostar-nos a la clínica a les 7 de la tarda i que faria un cop d'ull a l'estat de la situació. Ens va dir que vinguèssim si nos ens importava tenir que tornar cap a casa si encara no era el moment del part.

Vam anar a la clínica. La llevadora ens va fer passar a una espècie de saleta de dilatació. Va inspeccionar a la teva mare, va comentar que estava dil·latada de 3 cm i va dir, textualment, "creo que puedo hacer algo por usted" ; podia parir en 2-3 hores. De seguida li va trencar la bossa d'aigües. Jo em vaig encarregar d'anar a buscar les bosses al cotxe i de fer l'ingrès a la clínica. Vam avisar als nostres pares, els teus avis, i sobre 2/4 de 9 estàvem ja ,la teva mare i jo, dintre del quiròfan amb el gota a gota funcionant i l'anestèsia injectada. Vam estar allà fins les 11 passades i finalment el metge(el doctor Muñoz Ramos) ens va dir que no obstant haber dilatat correctament era perillós que nasquessis de forma vaginal perquè anava a ser difícil que passessis per la pelvis de la teva mare i que el més segur era fer una cesària. La llevadora em va dir: "despídanse" , i vaig sortir fòra, on esperàven pares i germans. Cap a la 1 de la matinada va sortir la llevadora portant-te a les seves mans i va posar-te als meus braços. De seguida tots els familiars que eren allí van acostar-se. No va ser un moment intim. Una hora més tard, més o menys, van pujar a l'habitació a la teva mare i uns minuts desprès a tu. Tu portaves posada una roba que no era teva: s'havíen confòs i t'havien vestit amb la roba d'un altre nadó. Desprès de que se'n anèssin els familiars, vam quedar els tres sols: la teva mare amb dolors, molt forts, tu plorant, i jo cansadíssim. Et vaig canviar la roba sense ajuda de ningú. Vas passar la nit a la nursery i et pujaven quan havies de menjar del pit de la teva mare. Va ser una nit terrible, cansada i molt i molt curta. Aqui et poso una fotografia d'aquella primera nit. Si no haguès sigut la nit que vas nèixer haguès sigut una nit que no pagava la pena d'haber viscut.